Per què el teatre està representat per dues màscares?
El teatre és sens dubte una de les millors maneres de gaudir d’una representació en directe, per això molts prenen la decisió d’anar almenys una vegada cada cop, per aconseguir una grata experiència.
Per descomptat que hi ha diversos elements que componen la màgia de les obres que es gaudiran, com els actors, la decoració, el vestuari, la il·luminació, el so, entre un altre aspecte que simbolitzen el mateix teatre.
I és que, a més del teló vermell, altres elements que fan al·lusió al teatre, són les màscares que es veuen en la gran majoria, però per què solen estar presents les màscares? Quin és el seu origen i per què es fan servir?
Què representen les màscares del teatre?
És curiós que una de les màscares del teatre estigui somrient i l’altra té una expressió contrària, que és de plor, cosa que resumeix aquelles experiències que es poden viure al teatre.
Les mateixes són representatives de la comèdia, el drama i la tragèdia, i tenen nom, sent la màscara alegre anomenada com Talia, i la màscara de plor denominada com Melpómene.
Val la pena aclarir qui és qui. Talia, la de la cara somrient, duia una corona d’heura i un bastó de pastor; Melpòmene, la del gest tràgic, apareix sovint amb una corona de xiprer i un punyal. No eren personatges de cap obra sinó muses, és a dir, figures que inspiraven l’artista. Per això el símbol no representa dues emocions qualssevol, sinó dues maneres senceres d’escriure.
Origen grec de les màscares del teatre
Talia i Melpòmene són dues de les nou Muses de la mitologia grega, que inspiren les arts en general.
Talia la Musa de la comèdia, encarregada d’animar tota mena d’esdeveniments, principalment banquets, acompanyant-los de música i cants.
Mentre que Melpómene té una història més curiosa, ja que narra la mitologia grega que, era una dona que ho tenia pràcticament tot, és a dir, bellesa, poder, riquesa, fins i tot els homes que desitgés.
No obstant, i malgrat tot això, Melpómene no era realment feliç, per la qual cosa es diu que era el símbol del drama de la vida, i per tant, sempre se’l veia deambulant en solitud i amb molta tristesa.
A la pràctica, aquelles màscares eren una eina de treball i no pas un adorn. Es feien amb lli endurit o suro, amb els trets molt marcats perquè es llegissin des de les grades altes, i amb la boca ben oberta. Com que en una obra només hi actuaven tres actors, canviar de màscara entre sortides era el que permetia interpretar sis o set personatges diferents.
I no totes eren de mida natural. Algunes màscares de la comèdia antiga exageraven el cap fins a resultar grotesques, i al teatre romà se’n van arribar a fabricar amb la boca reforçada per projectar millor la veu, tot i que els estudiosos encara discuteixen fins a quin punt allò funcionava de debò.
Assisteix al nostre teatre!
Si voleu gaudir del teatre més enllà de les màscares, podeu veure la nostra programació, per escollir l’obra que més us agradi i viure una experiència única a Barcelona.
Una última curiositat: el símbol tal com el coneixem avui no ve de Grècia sinó de molt després. Es va popularitzar entre els segles XVIII i XIX, quan va començar a fer-se servir com a emblema a façanes, programes i cartells. Els grecs tenien màscares, però no les van aparellar mai en un logotip: això és una invenció moderna que mira enrere.
Si t’ha interessat, segueix per aquí:
- 5 Curiositats del teatre més interessants
- El art del teatre
- La influencia del teatro en la cultura popular
Vols veure teatre a Barcelona?
La Sala Ars Teatre és al centre de Barcelona, al carrer de les Jonqueres, 15.
