Adoctrinades and conspirators. THE SISTERS OF THE REVOLUTION

ELEKTRISCHES BLAU
ADOCTRINADES- Virgínia Gimeno Folgado
«Una generació que, en un sospir, vam passar d’estar veient els dibuixos d’Akira Toriyama a ballar els temes de Ken Ishii a les pistes del Sonar 96.”
La peça vol transportar a l’espectador als anys 90: Al naixement del Techno i de la Rave; una celebració del cos individual que, a partir de la repetició d’un beat, et feia connectar profundament amb la col.lectivitat.
Una posada en escena que, combinant la Dansa, la Música electrònica i els Efectes Especials; vol transportar al públic a un immersiu viatge sensorial i de reminiscències de la dècada on es va gestar l’Era digital, l’Internet i el moviment Cibernauta. Una època on s’exaltava el transhumanisme amb la cultura Cyborg, es gestava l’impacte popular de les Drag Queen i ressorgia el moviment Mood dels 60’ , el Disco dels 70’ i, amb els Ciberpunks, la nova versió del Punk dels 80’

.
Reparto
Direcció, coreografia i interpretació: Virgínia Gimeno Folgado // Composició musical: Edu Broseta // Efectes Especials: Facundo Acosta i Àlex Cabrer //Vestuari: Susana Rodríguez Varela i Virgínia Gimeno Folgado // Espectacle coproduït pel festival Píndoles i Cultura Tangent. // Agraïments: Facundo Acosta, La Virgueira, Aleix Fauró, Centre Cívic Torre de Baró, Centre Cívic Lleialtat Santsenca, M. Barcelona (Barricada Cultural), Víctor Quintanilla i Sergi Panizzo.

8uits Corporals
Buits Corporals apropa la música en directe a la dansa, mostrant-nos com els sons i les melodies que emet la guitarra repercuteixen en el cos i en el seu moviment, però alhora com ho fa el silenci, en què el ritme el porta el cos de manera interna.
El cos també es veu controlat per dos objectes externs: una peça de roba, la qual actua com a persona independent al propi cos que la vesteix; i un rectangle que, quan el cos s’hi veu atrapat dins, segueix el ritme de la música. En canvi, quan s’allibera d’aquest, és la guitarra qui segueix al cos.

Laia Cuco i Gerard Cuco.

EntreFaldas
Ser fibra del tejido que se va desmembrando.
Sostener lo q está a punto de colapsarse.
Me sostiene tu lunar. Te sostiene el horizonte. Nos sostiene una memoria.
Creación y dirección: Celeste Ayus Motta y Triny Reinoso

Espai sonor: Joan Miquel Vila
Mirada externa: Alma Steiner